Contínuament sentim sobre la necessitat d’acompanyar als nostres fills, donar-los seguretat i ensenyar-los el fet que es valorin i augmentin la seva autoestima. Però poques vegades es parla de com fer-ho si nosaltres moltes vegades ens mantenim en una fina línia d’equilibri personal i difícilment ens donem valor en el que fem diàriament.
I em pregunto si et demanen parlar de tu mateix/a i dir 5 aspectes positius ,
et surten ràpidament? o et costa i busques excuses del tipus… això és ser
egoista, cregut o no havia pensat mai en això i milers
de veuetes * internes limitants acudeixen ràpidament a la nostra
consciència impedint pensar en una resposta tranquil·la i real.
Difícilment podrem ensenyar als nostres fills a valorar-se si no sabem
valorar-nos nosaltres. Valorar-se no significa tirar-se flors i ignorar el que
ens costa. Sinó gaudir del que sabem fer i acceptar el que ens costa, acollint
‘ho amb compassió.
Requereix un mirada atenta, temps i minimitzar la comparació amb els altres.
Així podrem ser un model per als nostres fills, parlant del que els costa,
criticant (entesa com a crítica positiva) el que aconsegueixen fàcilment, i
felicitant els seus assoliments en la seva justa mesura. No és tasca fàcil i
requereix d’acceptació , coratge i entrenament amb ajuda dels quals ens
envolten i si fa falta d’algun professional.
Per a començar a indagar en un/a mateix/a et deixo una pregunta Quines
activitats fas per a tu i únicament per a tu, pel plaer mateix de fer-les?
Si aconsegueixes trobar una estona per a mirar-te i cuidar-te arribaràs amb més
energia per a la cura dels teus i dels quals t’envolten.
*Video sobre veuetes internes: https://www.youtube.com/watch?v=vAqdls3cZso
Escrit per Natàlia Comalrena de Sobregrau. Psicòloga General Sanitaria.